El trencalòs nia en grans cingles i preferentment en coves, les quals li protegeixen de les adverses condicions climatològiques i la rigurositat hivernal. Les àrees de campeig són excepcionalment grans, superant els 400 km2 i podent-hi arribar als 1000 km2. Entre setembre i octubre s'inicia la reconstrucció dels nius i a principis de novembre té lloc l'activitat sexual de les parelles. Les postes tenen lloc des de mitjans de desembre fins a mitjans de febrer. Les postes poden ser d'un o dos ous que seran incubats durant aprop de dos mesos (53-56 dies). En cas de nèixer tots dos pollets, l'interval d'eclosió facilita la mort del pollet més petit com a conseqüència de les agressions del germà gran (fenomen conegut com a caïnisme). El poll que sobreviu roman al niu durant 4 mesos, abandonant-lo entre finals de juny i juliol. Durant els 2-3 mesos següents, els adults encara es faran càrreg d'aquest i l'aportaran el menjar, ensenyant-lo a buscar i preparar l'aliment fins que arribi a independitzar-se.

La seva alimentació està basada en les restes òssies (superior al 70 % de la seva dieta) encara que durant la criança les restes amb carn són importants per a l'alimentació del pollet. La seva capacitat digestiva, amb potents sucs gàstrics, li perment empassar-se ossos sencers de fins i tot més de 25 cm. A la zona Pirinenca, la dieta està basada en les restes dels ungulats salvatges (fonamentalment isards) que troba morts pels allaus, caceres o mort natural. Als Pre-pirineus en canvi, basa la seva alimentació amb les despulles de bestiar domèstic (ovelles, cabres i porcs) que queden escampadess per la muntanya o que localitza en les proximitats de granjes i pobles. Donat que molts cops les extremitats i ossos dels quals s'alimenta són massa llargs o gruixuts per empassar-se'ls directament, tal i como el seu nom indica els trenca per poder ingerir-los. Per realitzar el trencament utilitza tarteres i plaques de pedra inclinades anomenats trencadors.