El Trencalòs és una espècie molt mal colonitzadora. Els factors abans esmentats han contribuït a facilitar el lent procès de recuperació que ha tingut ha Catalunya i ha permès esbrinar (i eliminar) alguns dels condicionants que operaven negativament en aquest sentit. No obstant això, durant els darrers 20 anys s'ha constatat un descens significatiu en la productivitat i èxit reproductor de l'espècie.

Si bé fins ara la persecució directa contra l'espècie mitjançant la caça i utilització de verins havien estat els principals causants de la regressió acusada que patia, actualment la problemàtica que l'afecta ve donada per les molèsties ocasionades per la humanització del medi, la transformació del seu hàbitat i la manca dels recursos tròfics de que depèn. Malauradament la utilització del verí ha tornat a aparèixer, essent un problema afegit que teòricament havia desaparegut. Algunes de les actuacions que actualment s'estan duent a terme tenen com a objectiu prioritari minimitzar els principals efectes negatius que actualment repercuteixen sobre l'espècie. Així, la regulació de les activitats d'escalada, la instal.lació de punts d'alimentació suplementària, la vigilància de nius i els estudis de la biologia de l'espècie formen part de l'estratègia de conservació que s'està aplicant. Aquestes actuacions han permès conèixer la problemàtica i reduir la mortalitat no natural alhora que incrementen l'èxit reproductor i supervivència de l'espècie.

L'estabulació de ramats com a font principal d'aliment, la normativa sanitària que obliga l'ensorrament dels cadàvers, el notable creixement d'infraestructures als Pirineus (pistes, urbanitzacions ...) i la massificació en indrets on sempre havia estat refugi de l'espècie poden afectar negativament el seu futur. Durant els darrers anys, tal i com ha succeït en la resta de rapinyaires, el verí també ha provocat la mort d'almenys 7 exemplars pirinencs. La mort per col·lisió amb línies elèctriques i la mort per tret encara continuen essent factors de mortalitat freqüents.